FUNDADOR
FRANCESC COLL I GUITART, DOMINIC
INFÀNCIA I JOVENTUT
A
la Catalunya assetjada encara pels exèrcits de Napoleó,
amb problemes de supervivència per als camperols, neix en una de
les famílies de Gombrèn (Girona), Francesc Coll i Guitart.
Era el dècim i últim dels fills de Pere Coll i Magdalena Guitart.En una família profundament cristiana va créixer en cos i en esperit. Era eixerit com una centella, juganer. Li resultava molt difícil estar quiet, obeïa amb promptitud a la seva mare i germans ( el seu pare havia mort quan ell tenia 4 anys d’edat. )
Tot seguit tornava als seus jocs i entremaliadures infantils. (cf. Testimonis). Despuntaven en ell clarament sentiments i actituds religioses que la seva mare va saber cultivar. Veient-lo tan viu i inquiet li deia amorosa: Fill, tant de bo explotis d’amor de Déu”.
Amb 10 anys d’edat deixa mare i germans per baixar
a la plana de Vic i començar els seus estudis en el seminari.
L’ambient social i polític és conflictiu. El trienni
constitucional i la implantació del nou règim polític
porten innombrables pertorbacions, repressions, morts, assassinats.
L’anticlericalisme creixent no aconsella com a bona opció
el sacerdoci. Francesc, malgrat tot, entra al Seminari i des de 1822
al 1830 hi segueix els seus estudis de llatí i filosofia. Hi
ha bon ambient intel·lectual en el Seminari, bons professors,
per les seves aules passen personatges il·lustres de Catalunya.
Francesc es prepara per ser sacerdot. El Seminari tracta amb religiosos dominics, freqüenta l’església de la Mare de Déu del Roser de Vic. En tot aquest ambient dominicà Francesc percep una veu que li deia: “Tu Coll, has de fer-te dominic”. Què li atreia de l’Orde de Predicadors? Coneixent la resta de la seva vida i la passió que mogué la seva existència, es pot pensar que: La predicació de la Paraula de Déu, el zel per la salvació de les ànimes. Abrusava ja en el seu interior el foc del predicador itinerant, del missioner popular que evangelitzaria Catalunya durant més de 30 anys.
Francesc es posa en camí i és admès en el convent de l’Anunciata de Girona i comença el noviciat la tardor del 1830.
FORMACIÓ DOMINICANA
La seva vocació dominicana s’alimenta de continguts que el preparen per a la missió, per l’apostolat amb un estil de vida evangèlica.
Oració litúrgica i personal, estudi assidu i sistemàtic, observància regular i vida comunitària són els elements que durant els cinc anys de formació conventual penetra en el jove dominic.
Francesc destaca per la seva senzillesa, tenacitat en
l’estudi i la seva maduresa malgrat la seva joventut.
Feia extraordinàriament bé les coses ordinàries
(cf. Testimonis). El 4 d’abril de 1835 rep a Barcelona el Diaconat
en la Basílica de la Mercè.
EXCLAUSTRACIÓ
El juliol de 1835 el cap polític de Girona insta els religiosos a abandonar el convent, davant la barbàrie dels fets de Barcelona i altres ciutats d’Espanya.Francesc Coll acaba l’any de teologia al seminari de Vic i és ordenat sacerdot el 28 de maig de 1836 a Solsona, pel Bisbe D. Joan Tejada, amb la llicència del seu prior provincial dominicà, i amb títol de pobresa com correspon a un religiós de vots solemnes.
Des d’aquest moment el Pare Francesc Coll es dedica intensament a la tasca de la predicació, la catequesi , la recristianització.
Per realitzar el ministeri de la predicació preferia
el treball en equip per ser el fruit més copiós.
Va col·laborar en la “Germandat apostòlica”
que va posar en marxa St. Antoni M. Claret. Fou nomenat per la Santa
Seu MISSIONER APOSTÒLIC.
També va predicar en col·laboració amb els Pares jesuïtes, dominics, agustins, sacerdots diocesans. A l’equip hi havia també col·laboradors seglars
El Pare Francesc de tots és admirat i estimat pel seu zel ardent, el seu talant espiritual, la seva doctrina. El Bisbe d’Urgell, D. Simó Guardiola fent-se ressò de la seva predicació exclamà: “ Déu ens doni molts homes apostòlics com el Pare Coll, i ens tornarà la pau que tant necessitem”.
Anava d’un poble a l’altre sembrant generosament
la Paraula de Déu, en una vida de total donació a l’Evangeli
Fou un ardent propagador del Rosari. A Moià va predicar: Oh Rosari!
Tu ets un llibre , breu sí, però que ensenya el més
sant i el més sagrat de la nostra Religió, tu ets una
arca que amagues un tresor riquíssim digne de que tots els homes
el busquin amb gran ànsia, tu ets un regal del Cel que ens descobreix
els elements de la Religió, els principis, els motius, i la pràctica
de totes les virtuts, tu ens encens en caritat i amor envers aquell
Déu que tant es va dignar fer i patir per nosaltres: Tu despertes
els somnolents, caldeges els tebis, empenys els peresosos, sostens els
justos, converteixes els pecadors, confons els heretges, espantes el
dimoni, fas tremolar l’infern o, per dir-ho millor, ets una devoció
que inclous i contens totes les altres devocions”.
L’any 1850 el P. Coll fou nomenat pels seus superiors dominics, Director de la Tercera Orde Dominicana a Catalunya.
A Vic va exercir molta influència en la renovació i promoció de noves formes de vida religiosa, especialment dominicana.
FUNDADOR
L’activitat apostòlica missionera va fer sentir al P. Coll la necessitat d’evangelització permanent. Veié que la seva predicació encenia la flama de la fe i de la vida cristiana en el cor de la gent, però, què succeïa després quan s’allunyava dels pobles?
Atent a l’Esperit, fou albirant la resposta als seus interrogants. Decidit a realitzar el seu projecte, amb el consentiment del Bisbe de Vic i del Superior de l’Orde, s’uneix a set joves vocacionades i el dia 15 d’agost de 1856 neix la Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata.
A les Terciàries Dominiques de l’Anunciata els confiava la missió que és de tota l’Orde:
Anunciar el nom de Jesucrist Salvador, predicant la veritable doctrina
en els pobles grans i petits, amb la paraula i l’exemple.
