|
CARISMA
Web
de la Congregació
Descarrega
una presentació en PowerPoint (1,7 Mb)
La
Congregació neix a Vic (Barcelona) el 15 d’agost de 1856,
fundada per un dominic exclaustrat català, el Beat Francesc Coll
i Guitart, el qual va voler que les Germanes fossin dominiques i les
va veure sempre com a “Rames recentment produïdes per l’arbre
de la Tercera Orde del meu Pare Sant Domènec”. Amb fidelitat
creativa enriqueix i actualitza el carisma dominicà femení
en un context social necessitat de recristianització, transmetent-lo
a un grup de dones dispostes per l’Esperit a encarnar l’ideal
dominicà. Prepara les seves filles perquè “després
de haver-se fet idònies per a l’ensenyament sortissin com
brillants estrelles a imitació del seu Pare Sant Domènec,
per il.luminar amb la seva doctrina a innombrables pobres nenes que
caminaven entre les tenebres més denses de la ignorància.
Les Dominiques de l’Anunciata continuen
la missió de viure i anunciar el Regne, ampliant la seva acció
i ajudant a sembrar la Paraula de Déu.
Aquesta missió necessita un fort
ciment doctrinal, la profundització de la Paraula de Déu,
l’esclariment de la fe en la seva versant dogmàtica i moral.
Això defineix la identitat de la Congregació. Aquest esforç
d’estudi i oració ha de tenir necessàriament una
projecció: la predicació de la Veritat a tothom i en tot
lloc; contemplare et contemplata aliis tradere. És cert que existeixen
parcel·les especialment assenyalades: la formació de l’infància
i joventut per mitjà de l’escola, la catequesi, i la preferència
pels més necessitats, pels més desprotegits .
Les
Germanes, dones senzilles atrapades per Crist , i a la manera de Maria
en l’Anunciació, estan cridades a formar una comunitat
de vida dominicana en:
- la fraternitat senzilla i alegre
fonamentada en la Paraula de Déu i en l’Eucaristia.
- la consagració total a Déu
en l’obediència, castedat i pobresa;
- la recerca de la veritat mitjançant
l’estudi i altres formes;
- l’oració personal i la celebració
comunitària de la litúrgia;
- l’apostolat, que flueix de la contemplació
i a la vegada l’alimenta impulsant portar la persona cap la
plenitud de Crist;
- un equilibri en què ( o en el qual?)
la passió per la salvació dels homes i dones dóna
sentit a tots els altres elements.
Compartir el nostre carisma, com a do de
l’esperit, que no ens pertany en exclusiva sinó que és
fonamentalment un do per a l’Església, ens impulsa a treballar
en l’edificació del Regne, en comunió amb joves
i adults laics.
Contemplant Maria en l’Anunciació,
la Dominica de l’Anunciata avui escolta, es lliura i està
disponible per ANUNCIAR JESUCRIST SALVADOR com esperança alliberadora
per als homes i dones de tots els temps.
Per promoure la vitalitat religiosa i apostòlica
de la Congregació posseeix organismes generals, provincials i
locals que, encara que abasten distints camps, tots tenen com a funció
essencial ser centres de comunió i de servei apostòlic.
|