CARISMA
Descarrega una presentació en PowerPoint (1,7 Mb)
La
Congregació neix a Vic (Barcelona) el 15 d’agost de 1856,
fundada per un dominic exclaustrat català, el Beat Francesc Coll
i Guitart, el qual va voler que les Germanes fossin dominiques i les
va veure sempre com a “Rames recentment produïdes per l’arbre
de la Tercera Orde del meu Pare Sant Domènec”. Amb fidelitat
creativa enriqueix i actualitza el carisma dominicà femení
en un context social necessitat de recristianització, transmetent-lo
a un grup de dones dispostes per l’Esperit a encarnar l’ideal
dominicà. Prepara les seves filles perquè “després
de haver-se fet idònies per a l’ensenyament sortissin com
brillants estrelles a imitació del seu Pare Sant Domènec,
per il.luminar amb la seva doctrina a innombrables pobres nenes que
caminaven entre les tenebres més denses de la ignorància.
Les Dominiques de l’Anunciata continuen la missió de viure i anunciar el Regne, ampliant la seva acció i ajudant a sembrar la Paraula de Déu.
Aquesta missió necessita un fort ciment doctrinal, la profundització de la Paraula de Déu, l’esclariment de la fe en la seva versant dogmàtica i moral. Això defineix la identitat de la Congregació. Aquest esforç d’estudi i oració ha de tenir necessàriament una projecció: la predicació de la Veritat a tothom i en tot lloc; contemplare et contemplata aliis tradere. És cert que existeixen parcel·les especialment assenyalades: la formació de l’infància i joventut per mitjà de l’escola, la catequesi, i la preferència pels més necessitats, pels més desprotegits .
Les
Germanes, dones senzilles atrapades per Crist , i a la manera de Maria
en l’Anunciació, estan cridades a formar una comunitat
de vida dominicana en:
- la fraternitat senzilla i alegre fonamentada en la Paraula de Déu i en l’Eucaristia.
- la consagració total a Déu en l’obediència, castedat i pobresa;
- la recerca de la veritat mitjançant l’estudi i altres formes;
- l’oració personal i la celebració comunitària de la litúrgia;
- l’apostolat, que flueix de la contemplació i a la vegada l’alimenta impulsant portar la persona cap la plenitud de Crist;
- un equilibri en què ( o en el qual?) la passió per la salvació dels homes i dones dóna sentit a tots els altres elements.
Compartir el nostre carisma, com a do de l’esperit, que no ens pertany en exclusiva sinó que és fonamentalment un do per a l’Església, ens impulsa a treballar en l’edificació del Regne, en comunió amb joves i adults laics.
Contemplant Maria en l’Anunciació, la Dominica de l’Anunciata avui escolta, es lliura i està disponible per ANUNCIAR JESUCRIST SALVADOR com esperança alliberadora per als homes i dones de tots els temps.
Per promoure la vitalitat religiosa i apostòlica de la Congregació posseeix organismes generals, provincials i locals que, encara que abasten distints camps, tots tenen com a funció essencial ser centres de comunió i de servei apostòlic.
